Models i pràctiques de gestió del patrimoni cultural

[Per Jacob C. Rodríguez]

Dins del Cicle "Cultura" de l'Escola de Direcció d'Empreses, que es va realitzar el passat dia 8 de febrer, va tenir lloc un curs anomenat "Models i pràctiques de gestió del patrimoni cultural" impartit per Jordi Padró, consultor en patrimoni, museologia i turisme cultural i director l'empresa STOA.

Els objectius d'aquest curs era, en sols una jornada de 5 hores, foren els següents:

• Donar a conèixer les tendències i les pràctiques actuals en l'àmbit de la gestió del patrimoni cultural, així com els diferents factors que les condicionen
• Plantejar experiències innovadores i nous models de gestió creativa i finançament del patrimoni
• Identificar oportunitats per a emprenedors en el disseny i comercialització de productes i serveis culturals, educatius i turístics a partir del patrimoni

La jornada va ser organitzada per l'EDE, escola de Direcció d'Empresa i es va portar a terme en les instal·lacions de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (UPC), on es van reunir una quinzena d'assistents provinents sobretot del sector públic i del tercer sector.

La presentació va servir per fer una introducció dels diferents usos actuals que se li dóna al patrimoni en totes les seves facetes (educatiu, social, identitari, econòmic, etc.) i veure el retorn que aquest tenia, intentant trencar la idea que el patrimoni continuí sent quelcom associat a la figura material del tresor, plantejant que el patrimoni és quelcom dinàmic, canviant, si el patrimoni no està viu, no és patrimoni, és una antigalla. En paraules de Koichiro Matsuura, exdirector general de la Unesco "El patrimoni no és solament seu de la memòria de la cultura d'ahir, sinó també el laboratori on s'inventa el demà."

Després d'introduir aquest marc teòric-filosòfic es va poder entrar més en profunditat en el procés de tutela del patrimoni, identificant a grans trets els diferents agents que interactuen amb el patrimoni i presentant les diferents formes de gestió i de finançament que aquest presenta. Es va incidir en exemples de gestió directa, indirecta i mixtes, comentant casos reals i debatent sobre alguns dels problemes que això causa, com és el cas de models mixtes on els museus externalitzen serveis, i com malauradament molts d'aquests casos comporten la precarització dels treballadors i la baixada de qualitat en els serveis prestats, donat que una vegada firmada l'externalització no es pot incidir la política de gestió de l'empresa que ha guanyat el concurs.

La jornada es va tancar canviant d'escenari, a una sala del Museu Víctor Balaguer amb la casuística del Gaudí Centre Reus com a exemple d'èxit presentant pel seu coordinador Josep Maria Cabré.

Molt interessant el fet de poder endegar aquest tipus de jornades, sobretot dedicades al sector públic i especialment enfocades als Ajuntaments, on moltes vegades es troben col·lapsats o sols disposen d'una plaça de tècnic de cultura, professional que ve més de la gestió cultural pura, de l'organització d'esdeveniments i accions culturals en el camp de l'entreteniment i de l'espectacle.

La necessitat que els ajuntaments de mica en mica vagin creant places especialitzades en la gestió del patrimoni cultural és cada vegada més necessària, no solament per dotar aquest nou camp d'especialistes, sinó també per alleugerir les feines del tècnic de cultura. Les experiències en els municipis que tenen les dues figures són molt positives i beneficioses tant per l'administració, com per la dinamització del patrimoni i com aquest incideix en un retorn social cap a la població.

Esperem que en el futur aquest curs es repeteixi ampliat en temps per poder tractar més a fons la gestió del patrimoni dotant d'eines i mecanismes a través de l'estudi de casos i d'experiències diverses.